Vielha cultura
Hèstes tradicionaus
Romiatges e Processions
Sant Antoni de Bossòst
13 de junh, ermita de Sant Antoni.
Crist de Salardú
3 de mai, per tota era poblacion.
Santa Quitèria de Vielha
22 de mai, Santuari de Santa quiteria (Boca Sud).
Sant Pelegrí, Arties
25 de Junh, ena ermita de Sant Pelegrí.
Romiatge Artiga de Lin
3er dimenge de junhsèga, des de diuèrsi pòbles de Lairissa.
Sant Jaime, Arties
2 de junhsèga, en Santuari Mariano de Montgarri.
Aplec de Montgarri
2 de junhsèga, en Santuario Mariano de Montgarri.
San Martin de Corilha
2º dissabte de junhsèga, ena ermita de Sant Martín.
Santa Margarita, Bagergue
20 de junhsèga, ena ermita de Santa Margarida.
San Esteban, Tredós
3 d’Agost ena ermita de Sant Esteban.
Hèstes deth huec
Haro de Les
24 de junh, era net víspera de San Joan, crema deth Haro ena plaça deth madeish nòm.
Taro d’Arties
24 de junh, se rosigue eth Taro en ahlames per tota era poblacion.
Hèires ramaderes
Les
6 d’octobre.
Salardú
7 d’octobre.
Vielha
8 d’octobre.
Bossòst
20 d’octobre.
Hèstes majors e autes
Arties
24 de junh, hèsta deth Taro.
Arres
29 d’agost, San Juan Bautista.
Arròs
Deluns de Pentecosa, en mai.
Aubèrt
3 d’octobre, hèstes del Rosari.
Bagergue
1 d’agost, San Félix.
Baqueira
5 d’agosto, Vèrge de les Nhèus.
15 d’en agost, Asunción de María.
Betlan
5 d’en agost, Vèrge des Nhèus.
Betrén
3 d’en octobre, hèstes deth Rosari.
Es Bòrdes
8 de Seteme, Natividad de María.
Canejan
26 de Hereuèr, Hèsta de Barbacans.
Casarilh
21 de deseme, Sant Tomás.
Casau
25 de junhsèga, Sant Jaime.
Escunhau
29 de junh, Sant Pere.
Gausac
15 d’en agost, Asunción de María.
Gessa
29 de junh, Sant Pere.
Garòs
16 d’agost, Sant Ròc.
Les
25 de junh, Sant Blas. 29 de junh Quilha deth Hàro.
Mont
15 d’agost, Asunción de María.
Montcorbau
11 de mai, Vèrge des Desemparats.
Salardú
30 de noveme, Sant Andrés.
Sant Joan de Toran
8 de seteme, Natividad de María.
Tredós
27 de seteme, Sant Cosme e Sant Damian.
Unha
16 de seteme, Sant Sebastian, 10 de deseme, Santa Eulalia.
Vielha
8 de seteme, Natividad de María e Vèrges deth Pirenèus ( Aran, Meritxell, Nuria, etc...)
Vila
15 d’en agost, Asunción de María.
Vilac
1 d’en agost, Sant Félix.
Vilamòs
15 d’en agost, Asunción de María.
Eth reneishentisme en Aran
Era Major concentracion d’òbres reneishentistes des Pirenèus
Era Val d’Aran amasse un ric auviatge culturau que va ath delà deth Romanic que se conserve encara era bona part des sues transformades glèises, qu’an experimentat ua superposicion d’estils dempús de sègles de vicissituds e un clima rigorós. Bèri tecnicians e istorians der art, coma Albert Velasco, expèrt en art reneishentista en Catalonha, a avertit es repetides escadences qu’en era Val d’Aran i a ua concentracion d’òbres, que se pòden catalogar coma reneishentistes, uniques en Pirenèu.
Exemple d’aguesta afirmacion son es importantes pentures deth sègle XVI e XVII que se conserven enes glèises de Santa Maria d’Arties, en Sant Andreu de Salardú o en Santa Eulalia d’Unha, mès tanben son es bèles cases araneses que se conserven d’aguest periòde, e qu’er ues escadences as estat encertadament restaurades e encara viu era familha (Çò de Pèir Joan, en Escunhau), ues autes s’an transformat es musèus (Tor deth Generau Martinhon, actuau sedença deth Musèu dera Val d’Aran) o quitament es otèls, coma Çò de Gaspar de Portolà, actuau Parador d’Arties. Un aute cas especiau ei era Casa deth Senhor d’Arròs, actuau sedença der Archiu deth Conselh Generau d’Aran, damb importanta documentacion coma era Querimònia (carta de privilègis deth rei Jaime II).
Bères cases mès emblematiques son:
