ES | CA | AR |

Newsletter

Email

Nom

Cognoms

Subscriu-te

Fabrica dera lan de Vielha

973641815

info.museu@aran.org

veure web

DADES

Tipus: Edifici industrial

Segle: XIX

Poble: Vielha

DESCRIPCIÓ

La fàbrica de la llana de Vielha és un exemple representatiu de les petites indústries tèxtils desenvolupades després de la segona meitat del segle XX a les dos vessants dels Pirineus centrals. La fàbrica va ser construïda a finals del segles XIX per Josèp Portolés Viló, veí de Vielha que va apendre l’ofici a França, d’on provenia la família de la seva dona. La construcció de la fàbrica representa per la comunitat aranesa un pas cap a la modernització i una ajuda per les tasques domèstiques de les dones a la vall. A la "Fábrica dera Lan" s’explica el funcionament de les màquines propulsades per la força del riu Nere per cardar la llana. Es pot veure per primera vegada a la Val d’Aran el procés de canalització de l’aigua a través d’un canal de recollida d’uns 200 metres de longitud, com s’emmagatzema l’aigua a la peixera del molí, com es dosifica el pas de l’aigua per fer moure els rodets del molí i com giren les pedres.

L’elaboració de llana a la fábrica va ser continuada per Jusèp Portolés Fontà (1904-1987). Fill i hereu de Rafael Portolés Lafuste, va viure exclusivament d’aquesta activitat. En 1963, una altra riuada s’endugué el canal exterior de la fàbrica. A partir d’aleshores es va fer funcionar la maquinària amb electricitat. Però la producció va anar disminuint d’una manera progressiva, fins al tancament de la fàbrica als anys setanta. D’ençà d’aleshores, la fàbrica va resistir al pas del temps i a l’especulació urbanística gràcies a la tenacitat d’una persona lligada sentimentalment a la fàbrica, la Sra. Isabel Vidal, vídua de Jusèp Portolés Fontà. L’any 1999, el Conselh Generau dera Val d’Aran decidí adquirir i restaurar aquest interessant conjunt patrimonial, amb l’objectiu de convertir-lo en un testimoni viu de la història contemporània de la Val d’Aran. Els particulars de la vall portaven la llana neta i seca a la fàbrica. Els flocs es pesaven en una balança romana i s’acordaven el nombre de madeixes i el gruix dels fils desitjats. La primera etapa del procés de transformació s’efectuava a la planta baixa de l’edifici. Hi intervenien tres màquines. En primer lloc, el diable, estripava, obria i separava els flocs de llana. En segon lloc, la carda obridora transformava els flocs de llana oberts pel diable en una mena de vel, també fet servir sovint per fer vànoves i matalassos. Finalment, la carda metxera preparava la llana destinada a fer fil, dividint el vel o napa procedent de la carda obridora en unes metxes més fines, que s’enrotllaven en uns petits corronets o plegadors metàl.lics. A les golfes de la fàbrica es completava el procés de filatura, amb la intervenció de tres altres màquines: - Primer, la mule-jenny, estirava i retorçava el fil. I després d’una pausa, l’enrotllava en el fus. La màquina era accionada per una sola persona, la qual havia d’observar-ne atentament el funcionament ja que, per evitar malmetre tot el procés, calia aturar-la de seguida si algun fil es trencava. - El torcedor servia per retòrcer el fil i enrotllar-lo en una bovina, con o fus, segons la quantitat de fil i el gruix desitjats. - La màquina de fer madeixes culminava tot el procés i tenia per objectiu la darrera torsió i la configuració de les madeixes. Per a aquesta acció s’utilitzava una barra de ferro, clavada en una de les bigues del sostre, que facilitava la feina de retorçar les madeixes.

Tel +34 973 640 018 info@vielha-mijaran.org C/ Sarriulera 2. Vielha 25530 Lleida